Concentre’s a dir les coses bones dels altres i diga-li-les.

Benjamin Zander

Amb aquestes paraules acabava una meravellosa entrevista que el periodista Lluís Amiguet feia a Benjamin Zander. La vaig llegir fa just 11 anys.

Benjamin Zander. Mai abans havia sentit parlar d’ell, a pesar que és el director de la Filharmònica de Boston des de fa “solament” 37 anys. Em va impactar. Des de llavors llig el que escriu, escolte el que diu. Però aquella entrevista és singular. Des de llavors l’explique en moltes xarrades perquè en ella s’arreplega l’essència del nostre treball com a docents. Vaig a explicar-la avui a la meua manera.

Benjamin Zander va haver de ser un jove apassionat i perfeccionista, com totes les persones que estimen el seu ofici. Posava l’ànima en els seus concerts, com tu i com jo quan obrim la porta d’un aula, però les coses no eixien com ell esperava. Fins que un dia va comprendre. “La música no la faig jo, la fan els meus músics”, es va dir perplex.

Aqueix dia, Benjamin Zander podia haver optat per tornar a recordar a “els seus” músics tot el que feien malament, tot el que havien de corregir i repetir. Però no ho va fer. Aqueix dia va optar per fer altres dues coses.

La primera, dir-los el que havia eixit bé. La segona, escoltar-los.

I així va ser com es va produir el miracle. Primer va saber cercar en ells les seues fortaleses, els seus concordes harmònics, la música que portaven dins. Després, va escoltar. Llavors els seus músics van començar a comentar què podien millorar, van assenyalar amb encert allò en el que calia aprofundir perquè el conjunt sonara millor. Així va ser com es van adonar que aprenem des de la convicció que podem aprendre, que som competents i singulars. Que de la meua música depèn la teua música, i que junts podem ser, també, la Filharmònica de Boston.

L’entrevista acaba així:

–Concentre’s a dir les coses bones dels altres i diga-li-les.

–A voltes no pots mentir.

–Diga-li-les i seran veritat.

Les paraules dels pares, i també les dels professors, canvien la vida de les persones. Som molts els que comprovem cada dia que quan els dius als teus alumnes el que fan bé, quan assenyales les seues fortaleses, es fan fortes. I enfronten la vida amb una altra actitud.

Després, solament cal escoltar. I aprendre a fer les preguntes adequades.

És la força de les paraules. És la teua força i és la meua força.

Referències:

Lluís Amiguet: “Siga egoista: parle ben dels seus enemics” La Vanguardia, 23 de maig de 2005. Entrevista a Benjamin Zander.

Altres treballs de Luís Amiguet

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *